"el passat és un record, el present una responsabilitat i el futur una esperança" em van dir un dia. o encara més, "avui és el que vas construir ahir, demà seràs el que construeixis avui". si, tens raó. però encara me'n haig d'acabar de convèncer.
us deixo amb una foto escollida a l'atzar:
serà que fer yoga em fa pensar massa?? :)
ps: sort que existeix aquesta cançó...
Entrades
3 comentaris:
ei petrus tu ànims!!! que un dia ratllat el té tothom.
molts petons i fins aviat!!!
txello
Aiai!Si l'èlit en la que ens emmirallem els altres politòlegs se'ns desanima, malament rai eh¿?! ;) va, fora de conyes, ÀNIMS EN MAJÚSCULA que ja encares la recta final i sense que te n'adonis perdràs de vista tot el que ara se't cau al damunt!
PD.Glups..jo que ja estava gairebé convençuda del tot de provar lo del ioga dinàmic...si em fa pensar més, vade retro satanàs!
Ei Pe mil ànims, kom diuen per aki un dia ratllat el té tothom, però recorda sempre ke tu pots!! Pensa ke d'aki a 4 dies això ja serà una altre etapa de la teva vida per recordar i aleshres akests moment baixos s'hauran esvaït de la teva memòria.
Una abraçada!!
Publica un comentari a l'entrada