dimecres, 2 d’abril de 2008

fart

estic fart de la caixa daurada. de la tesis i de les mateixes cares. i del dia ibèric també. aghh!! quan falta per a que acabi això? si algú sap què serà de mi a partir de juny que m'ho digui. sort de la beca. si, ja sé que el que avui és negre demà és blanc. que els somnis es fan realitat. però quan??

"el passat és un record, el present una responsabilitat i el futur una esperança" em van dir un dia. o encara més, "avui és el que vas construir ahir, demà seràs el que construeixis avui". si, tens raó. però encara me'n haig d'acabar de convèncer.

us deixo amb una foto escollida a l'atzar:



serà que fer yoga em fa pensar massa?? :)

ps: sort que existeix aquesta cançó...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

ei petrus tu ànims!!! que un dia ratllat el té tothom.
molts petons i fins aviat!!!
txello

TENDER EPITHELIUM ha dit...

Aiai!Si l'èlit en la que ens emmirallem els altres politòlegs se'ns desanima, malament rai eh¿?! ;) va, fora de conyes, ÀNIMS EN MAJÚSCULA que ja encares la recta final i sense que te n'adonis perdràs de vista tot el que ara se't cau al damunt!

PD.Glups..jo que ja estava gairebé convençuda del tot de provar lo del ioga dinàmic...si em fa pensar més, vade retro satanàs!

Anònim ha dit...

Ei Pe mil ànims, kom diuen per aki un dia ratllat el té tothom, però recorda sempre ke tu pots!! Pensa ke d'aki a 4 dies això ja serà una altre etapa de la teva vida per recordar i aleshres akests moment baixos s'hauran esvaït de la teva memòria.
Una abraçada!!