dimecres, 30 d’abril de 2008

estúpid chauvinisme


una vegada més Grècia ha demostrat que és el país més infantil de la UE amb diferència. El BalkanInsight publica avui una notícia sobre un avió de la companyia aèria de Macedonia (MAT) que volava de Istambul a Egipte. quan es trobava a 30 km de l'espai aeri grec les autoritats greques l'han obligat a fer mitja volta.

a dia d'avui Grècia no accepta el nom de República de Macedonia perquè diuen que això vol dir que el país té pretensions territorials sobre la part nord del país, que s'anomena precisament Macedònia. fa temps que grecs i macedonis estan negociant una sortida a la crisis sense que de moment s'hagi arribat a un acord.

als grecs no els agrada tampoc el nom de la companyia aèria macedònia (MAT vol dir "Macedonian Airlines") i no els permet volar dins l'espai aèria grec.

d'això se'n diu ser un crio. el que necessiten és una patada al cul aquests grecs...

llegir notícia.

dilluns, 28 d’abril de 2008

Sílvia...

... trobo a faltar els teus comentaris!!!!!! :DDD

molta sort a bcn!

dissabte, 26 d’abril de 2008

Jaume I


M'ha fet gràcia una notícia que he llegit avui al Vilaweb. Resulta que a Alacant hi ha una manifestació per commemorar l'ocupació del País Valencià (d'ara) pels Borbons el 1707. A més a més, aquest any s'hi sumava la protesta contra el tancament del repetidor de TV3, que tanta cua ha portat.

M'ha fet gràcia que el tren que transportava manifestants des de barcelona (el Jaume I) s'ha avariat a mig recorregut, i els manifestants han arribat tard.

L'excusa oficial és la caiguda d'una catenària. No obstant, estic segur que hi hagut una conspiració per part de renfe!

En fi, que m'ha fet gràcia! Ja és mala sort, eh!!

Veure notícia.

divendres, 25 d’abril de 2008

dimecres, 23 d’abril de 2008

sant jordi


amb aquesta "rosa meditativa" que he trobat per internet us desitjo un bon Sant Jordi!

dilluns, 21 d’abril de 2008

neon bible

avui hem anat a donar un tomb amb bici pels nous barris residencials de Varsòvia. està clar que el boom de l'immobiliari doncs és això, un boom. fins i tot l'església s'hi atreveix, i es per això que estan construint aquesta macro església:




diuen que serà la més gran de Polònia. Home, doncs podria ser, eh!!

diumenge, 20 d’abril de 2008

dissabte, 19 d’abril de 2008

natolin fc



potser hauria d'haver estudiat disseny gràfic jo... :)

divendres, 18 d’abril de 2008

coronita


els prínceps i jo ja tenim més punts en comú: ambdós ens gastem els diners dels contribuents espanyols per anar a polònia. la unica diferència es que jo estic aquí per estdudiar i els altres, a part d'altre coses, per oferir recepcions d'alto copete. no hi estic d'acord però bé, ja que ens hi conviden hi anirem, no? :)

dijous, 17 d’abril de 2008

fotos para Garrigues










faig tard a no sé on

mentre espero l'hora d'anar a dormir reflexiono sobre tot i sobre res. sobre un sou de 800 euros a Polònia, sobre testos on-line de francès per una feina impossible, sobre els somnis i sobre el que ha de venir, dilluns que vé, en forma d'e-mail, suposo. les notícies a vegades poden ser bones o no depenent de com te les miris.

la primavera ha arribat a Varsovia. aprofitem aquests vespres suaus per anar a donar un vol amb bici. enyoro fer btt, i la bici de paseig és un bon substitut. tenim un bosc espectacular a 4 passes, i la veritat és que se li pot treure bastant de suc. hi ha zona de barbacoa i tot. els boscos, ja us ho he dit altres cops, son fantàstics aquí. molt diferents als que estic acostumat.

estem a la recta final del màster. tinc ganes que s'acabi. tothom té la MT al cap, i fa que ens tornem una mica boixos al final. la vida en comunitat és maca fins a un cert punt. sobrepassat aquest punt tot es torna una mica aburrit.

avui però estic content perquè una amiga ha aconseguit una nova (i millor) feina. Enhorabona! Espero que l'altra amiga que viu a Madrid, que acaba de perdre una feina genial per raons que se li escapen, trobi alguna cosa que estigui a la seva altura també. Molts ànims!

i per a tots aquells que estan acostumats a veure'm en situacions d'allò més extranyes, us deixo amb aquesta foto durant l'IBERIAN DAY!

dimecres, 16 d’abril de 2008

Crònica Taller de castells al College of Europe (campus de Natolin, Varsovia)


Pere Solà - 15/4/2008 - Varsòvia (Polònia)

La notícia havia corregut com la pólvora. Feia temps que havia sondejat entre els meus companys la idea de portar gent de Vilafranca per ensenyar aquesta “old and crazy catalan tradition”, tal i com la definia. Havia ensenyat vídeos a la gent i tots havien quedat fascinats. Esmaperduts. Em falten els adjectius. Tothom s'havia mostrat entusiasmat. L'elit d'Europa, tal i com a la gent agrada definir-nos, estudiants vinguts de 25 paisos, principalment europeus, es sorprenia en veure la pràctica dels castells. La cosa va anar prenent forma: disponibilitat total dels Castellers de Vilafranca i dels integrants de la delegació oficial, el Fèlix Miret, la Marta Bigas i el Miquel Monera. Als Castellers de Vilafranca ens agraden les noves experiències, i aquesta n'era una! El personal del Col·legi d'Europa (institució on estudio i on aniria a dur-se a terme l'activitat) també es va mostrat totalment disposat.

I el dia D va arribar: l'11 d'abril. Aquest era el dia escollit per celebrar el Dia Ibèric. Els dies nacionals és una llarga tradició aquí al Col·legi, i consisteix en jornades en les quals els estudiants donen a conèixer la cultura del seu país. Dins el programa d'actes el Workshop on castellers ocupava una plaça central. Prime time, de 14.30 a 17.00.

El Fèlix, la Marta i el Miquel després d'un llarg viatge en avió i de recórrer la Polonia rural amb tren van arribar a la capital del país, Varsovia. Després de que flipesin una bona estona amb les instal·lacions del campus, varem anar a fer un vol amb bicicleta. No varem poder resistir gaire temps: als 2 minuts ja estàvem fent una torre de 3 a la gespa. La Katya, la noia ucraïnesa que ens acompanyava, no va poder tampoc resistir la temptació: “que puc aprendre a pujar?”. La resposta va ser clara: “oi tant!”. Li va faltar temps per enfilar-se a les espatlles del Fèlix. Semblava que ho hagués fet tota la vida! Més tard, un sopar deliciós però... estem a Polonia, a les 10 de la nit ens foten fora!

L'endemà era el gran dia. Les activitats del Dia Ibèric ja havien començat de bon matí. El campus estava de festa. M'equivoco, no és veritat: un virus de mal de panxa havia afectat la meitat dels estudiants o més. Això va fer que malauradament molta gent s'hagués de quedar a l'habitació. Durant el dinar estil Feria d'abril varem poder parlar amb el responsable cultural de l'ambaixada espanyola a Varsòvia, el Sr. José Manuel Ramírez. Havia sentit a parlar dels castells però malauradament no es podia quedar al taller per problemes d'agenda. També varem conversar amb el director d'estudis, el Prof. Dr. Dominik Hanf. Alemany, casat amb una espanyola, i estiuejant ocasional a Canyelles! A veure si l'aconseguim col·locar a la pinya per Sant Fèlix!

A les 2 varem anar a preparar la sala on es faria el taller. “Un terra excepcional!”, deia el Fèlix. Així doncs varem decidir quedar-nos dins per fer el taller de castells. La gent va arribant i va seient, i queda bocabadada amb el documental Castellers de món que havíem decidit de projectar. Amb el “don de gentes” que el caracteritza, el Fèlix va anar atraient l'atenció dels presents. I mica en mica la gent es va anar submergint en una cosa nova per ells: el món casteller. És una llàstima que tanta gent estigués malalta pel mal de panxa, però què hi farem! Aquestes coses no es poden preveure!

Tothom va quedar fascinat per les explicacions i el documental. Fins i tot els advocats de Garrigues, que tot i dir que només volien mirar perquè anaven mudats (camisa i corbata) sense saber com es van veure enfaixats i amb les mans enlairades. Des del cap de colla, passant per la sots cap de colla, el baix, les crosses, primeres mans i cordons, tothom va disfrutar el taller. Va ser molt divertit quan la gent, després d'aprendre a formar una torre, un tres i un quatre se'ls va demanar que formessin un cinc. La imaginació no té límits!

El taller va durar unes 2 hores. Tant el Fèlix, com la Marta com el Miquelet van al·lucinar amb la participació de la gent. Tothom va participar activament, molts volien aprendre a pujar, i molt d'ells no paraven de fer preguntes. Va ser molt divertit tot plegat! Van aprendre a pujar, van aprendre a fer pinya, van aprendre a col·locar les mans per agafar un segon, etc. Van aprendre-ho tot! El Bruno, el Mircea, la Katya, el Paul-Henri, la Vena, la Zeljka, l'Anja, la Maike, el Pawel, la Carmen, les dues Anja, el Michal, la Kasia, la Charlotte, l'Anne, la Zhivka, la Yildiz, l'Anna, la Milena i la Natalia ja saben fer castells. Ahttp://www.blogger.com/img/gl.link.gif Moldavia, França, Finlandia, Bulgaria, Ucraïna, Turquia, Alemanya, Sèrbia, Polonia i a Espanya ja saben fer castells. Qui sap si els tindrem per Sant Fèlix a la pinya! Però el més important és que tots ells en parlaran d'aquest taller i parlaran dels Castellers de Vilafranca. Tothom va marxar amb el pòster dels verds i la majoria, com si d'estrelles de futbol es tractessin, van demanar l'autògraf del Fèlix, la Marta i el Miquel. Tela!

Després de fer les maletes i comentar la jugada, varem tenir la oportunitat de conversar amb al vice rectora del campus, la Sra. Ewa Osniecka-Tamecka. Va quedar molt i molt agraïda que una cosa d'aquest tipus s'hagi celebrat al campus.

Aquest tipus d'activitats s'han de promocionar. La gent queda al·lucinada! No només s'exporta l'activitat castellera, també s'exporten uns valors i una cultura. Qui sap si aquest tipus d'activitats faran que un dia viatgem a Moldàvia per apadrinar una nova colla, els Vailets de Chisinau per exemple!

Per veure fotos cliqueu aquí!

dimecres, 2 d’abril de 2008

fart

estic fart de la caixa daurada. de la tesis i de les mateixes cares. i del dia ibèric també. aghh!! quan falta per a que acabi això? si algú sap què serà de mi a partir de juny que m'ho digui. sort de la beca. si, ja sé que el que avui és negre demà és blanc. que els somnis es fan realitat. però quan??

"el passat és un record, el present una responsabilitat i el futur una esperança" em van dir un dia. o encara més, "avui és el que vas construir ahir, demà seràs el que construeixis avui". si, tens raó. però encara me'n haig d'acabar de convèncer.

us deixo amb una foto escollida a l'atzar:



serà que fer yoga em fa pensar massa?? :)

ps: sort que existeix aquesta cançó...