divendres, 25 de juliol de 2008

és estiu a wroclaw (encara que no ho sembli)



ara feia dies que no escribia. basicament perquè no tinc internet a casa i tot i que puc venir a qualsevol hora a l'oficina a conectar-me doncs no ho faig massa. només per trucar (això si que ho faig sovint) a "far east". google és guai. tot és confidencial, amb la qual cosa massa no us explicaré. si que puc parlar del billar que han instal·lat fa un parell de dies a la recepció i que tampoc està gens malament. vamos, que de distraccions no en falten. el si que falta és temps, que tot i que no ho sembli a google es treballa, i moltissim. la única diferència amb qualsevol altra empresa és que l'empleat encara segueix essent el més important.

per lo demés segueixo sol a casa (si noi, ara casa meva és aqui!) esperant la meva estimada. per sort d'aqui una setmana i mitja vaig a kiev de vacances i pasarem uns dies junts abans no comenci ella també a google el septembre. a principis de septembre hi ah el primer viatge de negocis a l'illa grega de rodas. aquests de google estan xalats, us ho puc ben asegurar. ens han preparat cada activitat... :)



l'estiu ja és aqui (tot i que no ho sembli). de moment el temps no acompanya massa pero mira, així pateixos menys els efectes de la calor a la nit. aprofito que tinc la meva bici per passejar-me i conèixer la ciutat. ahir vaig fer una primera aproximació a una ruta que sembla ser que és molt txula per donar un tomb. la veritat és que pinta bé. la ciutat està preparada per biciletes. hi ha un unt de carrils (i pasos de zebra!) per bicis. està tot molt ben indicat i al·lucino, la veritat. la única cosa que no m'agrada és la manera en que condueixen els polonesos. ni boig vaig amb bici per la calçada, és jugar-s'hi la vida! de fet és per això que hi ha tants accidents. la gent corre molt i no para atenció a la resta, cosa que converteix la conducció en algo bastant perillós aqui a Polònia. Sense anar més lluny, fa un parell de setmanes, el Prof. Geremek, antic ministre d'assumptes exteriors a Polònia i parlamentari europeu es va matar en un accident de trànsit. va ser el nostre professor el primer semestre al College of Europe. La veritat és que impresiona bastant aquest tipus de notícies. és quan un s'adona de lo petits que som (i nosaltres que ens creiem tan grans!).

dimecres, 16 de juliol de 2008

wii i google en general

aprofito que tinc wireless d'origen desconegut i gratis al pis per escriure una mica al blog. aquests dies han estat força moguts. entre anades i tornades de wroclaw a dublin i començar una nova feina envoltat de parlants d'un idioma que no entenc ni papa m'havia descol·locat una mica. però ara ja tot torna a puestu. no us penso parlar del contingut de la feina perquè és confidencial. em sap greu. pero si us puc parlar del menjar molt bo que tenim a la cantina, del menjar gratis que tenim a les 2 cuines instal·lades estratègicament a l'oficina, del futbolin que tenim, la wii que també s'hi pot jugar a qualsevol hora (avui hi he jugat per primer cop, al famos joc de tenis. és molt entretingut!).

google és una empresa com deu mana. de les que n'hi ha poques (per no dir cap altra, em sembla). lo que he sentit que s'hi pot assemblar una mica és pixar, pero no estic segur. l'esprit que s'hi respira, la motivació, no l'he vista enlloc més. evidentment ni a la roca ni al mcdonald's! :p

la gent és molt jove, potser no tan com jo, pero el que compta és el que vals.

tot i que encara no soc un googler 100% (encara soc un noogler, un nou googler) jo crec que no tardaré gaire a incorporar els valors de l'empresa. realment aqui tens la sensació de poder canviar el món. que s'aparti la commissió europea!

diumenge, 13 de juliol de 2008

per una persona que estimo


sempre estaràs entre nosaltres i en els nostres cors.

dissabte, 5 de juliol de 2008

wroclaw

volia posar una foto de la façana del nostre pis però se'm ha fet tard, tinc son i em limitaré a escriure una miqueta. porto un parell de dies en aquesta ciutat i ja he tingut temps per veure adonar-me de varies cosetes. la 1) és que parlen polonès i no els entenc (encara). bé, això no és cap novetat. però amb l'ajuda del meu nou manual per aprendre polonès amb 4 setmanes (sic) tot anirà sobre rodes. almenys aqui si fas l'esforç de parlar la llengüa sempre et somriuen i t'ajuden, fins i tot al mcdonald's. i això s'agraeïx! 2) els semàfors per a vianants duren molt poc. duren tan poc que si et distreus no et dona temps a creuar el carrer. 3) la ciutat és molt dinàmica. però queda molt i molt per fer. si l'estat gestionés bé els calers la veritat es que seria una altra cosa. pero malauradament, això és el que m'han dit les meves fonts, la corrupció encara es nota. 4) tenen uns centres comercials impresionants. et sents transportat a compra-compra land. és una pasada. el que he vist avui encara no me'n sé avenir. bé, tampoc n'he visitat molts a casa però els d'aqui m'han semblat inmensos. maredeu si totes aquelles botigues estiguessin pels carrers del centre otro gallo cantaria! odio la part on hi ha els fast-foods, ambientats en parts del món pero que en el fons tots cuinen la mateixa m....

test d'assiduïtat

lectora predilècta, que tens temps per llegir les meves cròniques des de la feina nova?? :-DDDDDDDDD

ja sé que la resposta és positiva! ;-)))

dijous, 3 de juliol de 2008

poland II (dwa)


després de una curta (curtíssima) setmana de vacances a catalunya ja torno a ser a polònia. pero ara en una altra ciutat, a wroclaw. el vol ha anat d'allò més bé i no m'ho creia encara quan he hagut de tornar a pronunciar les poques paraules en polonès que conec. aprendre la llengua és un dels molts reptes de la nova etapa que s'inicia. n'hi ha molts d'altres, pero com ja deia en un anterior post els afronto amb moltes ganes i il·lusió.

la ciutat no m'ha defraudat. després de sopar sushi he anat a fer un vol pel centre. és una ciutat que sembla més aviat petita (tot i que mig milió d'habitants) pero amb una gran ambient als carrers. no sé què passa, pero avui, dimecres, els carrers estaven a petar. i les terrasses també. tinc ganes de submergir-me en la vida social d'aquesta ciutat, que a partir d'ara a passat a ser casa meva.

demano disculpes a tots aquells/es que no els he tornat la guia de polònia. no hi vaig pensar, i ara deu ser dins de la meva maleta en algun magatzem de polònia esperant a que em sigui entregada. segueix sent teva, però si no et fa res te la continuaré demanant en préstec! :-)

ah, i no feu fotos, ni que sigui involuntaria, al personal de ryanair. per motius de seguretat... esta prohibit. et fan esborrar la foto!

dimarts, 1 de juliol de 2008

obrint camins!


obrint camins.... amb esperança, obrint camins... sense recança; obrint camins... ara mateix, ara mateix! :-)