dimecres, 16 d’abril de 2008

Crònica Taller de castells al College of Europe (campus de Natolin, Varsovia)


Pere Solà - 15/4/2008 - Varsòvia (Polònia)

La notícia havia corregut com la pólvora. Feia temps que havia sondejat entre els meus companys la idea de portar gent de Vilafranca per ensenyar aquesta “old and crazy catalan tradition”, tal i com la definia. Havia ensenyat vídeos a la gent i tots havien quedat fascinats. Esmaperduts. Em falten els adjectius. Tothom s'havia mostrat entusiasmat. L'elit d'Europa, tal i com a la gent agrada definir-nos, estudiants vinguts de 25 paisos, principalment europeus, es sorprenia en veure la pràctica dels castells. La cosa va anar prenent forma: disponibilitat total dels Castellers de Vilafranca i dels integrants de la delegació oficial, el Fèlix Miret, la Marta Bigas i el Miquel Monera. Als Castellers de Vilafranca ens agraden les noves experiències, i aquesta n'era una! El personal del Col·legi d'Europa (institució on estudio i on aniria a dur-se a terme l'activitat) també es va mostrat totalment disposat.

I el dia D va arribar: l'11 d'abril. Aquest era el dia escollit per celebrar el Dia Ibèric. Els dies nacionals és una llarga tradició aquí al Col·legi, i consisteix en jornades en les quals els estudiants donen a conèixer la cultura del seu país. Dins el programa d'actes el Workshop on castellers ocupava una plaça central. Prime time, de 14.30 a 17.00.

El Fèlix, la Marta i el Miquel després d'un llarg viatge en avió i de recórrer la Polonia rural amb tren van arribar a la capital del país, Varsovia. Després de que flipesin una bona estona amb les instal·lacions del campus, varem anar a fer un vol amb bicicleta. No varem poder resistir gaire temps: als 2 minuts ja estàvem fent una torre de 3 a la gespa. La Katya, la noia ucraïnesa que ens acompanyava, no va poder tampoc resistir la temptació: “que puc aprendre a pujar?”. La resposta va ser clara: “oi tant!”. Li va faltar temps per enfilar-se a les espatlles del Fèlix. Semblava que ho hagués fet tota la vida! Més tard, un sopar deliciós però... estem a Polonia, a les 10 de la nit ens foten fora!

L'endemà era el gran dia. Les activitats del Dia Ibèric ja havien començat de bon matí. El campus estava de festa. M'equivoco, no és veritat: un virus de mal de panxa havia afectat la meitat dels estudiants o més. Això va fer que malauradament molta gent s'hagués de quedar a l'habitació. Durant el dinar estil Feria d'abril varem poder parlar amb el responsable cultural de l'ambaixada espanyola a Varsòvia, el Sr. José Manuel Ramírez. Havia sentit a parlar dels castells però malauradament no es podia quedar al taller per problemes d'agenda. També varem conversar amb el director d'estudis, el Prof. Dr. Dominik Hanf. Alemany, casat amb una espanyola, i estiuejant ocasional a Canyelles! A veure si l'aconseguim col·locar a la pinya per Sant Fèlix!

A les 2 varem anar a preparar la sala on es faria el taller. “Un terra excepcional!”, deia el Fèlix. Així doncs varem decidir quedar-nos dins per fer el taller de castells. La gent va arribant i va seient, i queda bocabadada amb el documental Castellers de món que havíem decidit de projectar. Amb el “don de gentes” que el caracteritza, el Fèlix va anar atraient l'atenció dels presents. I mica en mica la gent es va anar submergint en una cosa nova per ells: el món casteller. És una llàstima que tanta gent estigués malalta pel mal de panxa, però què hi farem! Aquestes coses no es poden preveure!

Tothom va quedar fascinat per les explicacions i el documental. Fins i tot els advocats de Garrigues, que tot i dir que només volien mirar perquè anaven mudats (camisa i corbata) sense saber com es van veure enfaixats i amb les mans enlairades. Des del cap de colla, passant per la sots cap de colla, el baix, les crosses, primeres mans i cordons, tothom va disfrutar el taller. Va ser molt divertit quan la gent, després d'aprendre a formar una torre, un tres i un quatre se'ls va demanar que formessin un cinc. La imaginació no té límits!

El taller va durar unes 2 hores. Tant el Fèlix, com la Marta com el Miquelet van al·lucinar amb la participació de la gent. Tothom va participar activament, molts volien aprendre a pujar, i molt d'ells no paraven de fer preguntes. Va ser molt divertit tot plegat! Van aprendre a pujar, van aprendre a fer pinya, van aprendre a col·locar les mans per agafar un segon, etc. Van aprendre-ho tot! El Bruno, el Mircea, la Katya, el Paul-Henri, la Vena, la Zeljka, l'Anja, la Maike, el Pawel, la Carmen, les dues Anja, el Michal, la Kasia, la Charlotte, l'Anne, la Zhivka, la Yildiz, l'Anna, la Milena i la Natalia ja saben fer castells. Ahttp://www.blogger.com/img/gl.link.gif Moldavia, França, Finlandia, Bulgaria, Ucraïna, Turquia, Alemanya, Sèrbia, Polonia i a Espanya ja saben fer castells. Qui sap si els tindrem per Sant Fèlix a la pinya! Però el més important és que tots ells en parlaran d'aquest taller i parlaran dels Castellers de Vilafranca. Tothom va marxar amb el pòster dels verds i la majoria, com si d'estrelles de futbol es tractessin, van demanar l'autògraf del Fèlix, la Marta i el Miquel. Tela!

Després de fer les maletes i comentar la jugada, varem tenir la oportunitat de conversar amb al vice rectora del campus, la Sra. Ewa Osniecka-Tamecka. Va quedar molt i molt agraïda que una cosa d'aquest tipus s'hagi celebrat al campus.

Aquest tipus d'activitats s'han de promocionar. La gent queda al·lucinada! No només s'exporta l'activitat castellera, també s'exporten uns valors i una cultura. Qui sap si aquest tipus d'activitats faran que un dia viatgem a Moldàvia per apadrinar una nova colla, els Vailets de Chisinau per exemple!

Per veure fotos cliqueu aquí!