avui ens han fet un tour guiat per varsovia. bé, de fet no m'he enterat de massa cosa perquè a part que la tia no esperava que hi fossim tots per explicar les coses, estava plovent a bots i barrals i estavem més pendents de la pluja i de fer fotos que de res més. i lo poc que he escoltat la veritat és que m'ha semblat una misa massa patriota. està clar que als polacs els han donat pel cul molts cops al llarg de la història!
aqui teniu una foto d'una part de la meva nova familia (l'altra meitat era a l'altre grup):
varsovia a part del centre històric, que està reconstruit perquè va quedar a ras de terra despres de la II GM, és bastant lletja. es barrejen edificis antics amb edificis comunistes, i la combinació no és massa maca. a més a més, a tot això hem d'afegir els gratacels nous estil manhattan que s'han construit / s'estan construint i que bé, tampoc és que siguin molt macos que diguem.
també us adjunto una foto de la meva nova casa (ei molinon, em vaig comprar el trasto aquell i la veritat és que va de conya. i no és gaire car!):
l'edifici que es veu al fons és la meva residència i on fem algunes classes. el que hi ha en primer terme és l'altra residencia, una mica més vella. i al costat d'aquesta hi ha la biblio i el restaurant (ara no es veu). avui comentavem amb la gent que nomes portem una setmana ai i sembla que portem dos anys. sempre passa el mateix quan marxes a estudiar fora!
i aqui teniu una part de l'habitació!
la putada és el temps: canvia molt constantment i mai saps si el temps que veus al mati serà el de la tarda o què. ser qüestió d'acostumar-se!
ahir hi havia sessió seleccions de futbol. la majoria es van quedar a veure el frança-itàlia a la resi i jo vaig anar amb els polonesos i els portuguesos a veure el portugal-polònia en una espècie de residencia que no sé exactament on és però que tenia una super sala de tele amb uns sillons de puta mare. em pensava que ens trobariem amb més polonesos pero resulta que era tot per nosaltres. i a la mitja part vaig poguer mantenir la meva primera conversa en polonès, que va consistir en demanarun kebab, donar les gràcies i pagar. tot un repte. per portar només tres dies de polonès n'estic molt orgullós!!
bueno nois, us deixo que és hora d'anar a sopar. la cantina és oberta fins les 7 i ara mateix no tinc gaire gana però sé que si no menjo a les 11 (d'aqui 4 hores!) tindré una gana que em moriré!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada